Les adaptacions

Sessió: 1, 2, 3, 4, 5 i 6: Tots els dies es projectarà un vídeo tractant les diferents diversitats (sexual, funcional, cultural…) En cas de posseir alumnat cec es procedirà a la narració o descripció dels visionats, donat que una persona cega és igual de capaç de fer expressió corporal com qualsevol altra. Pel que fa a les distintes cultures, són vídeos no verbals, fet que permeten una comprensió quasi universal.  En cas de ser sord l’alumne o alumna, es farà ús d’imatges, escrits i gestos que faciliten la comprensió.

Sessió 1:

En aquesta sessió farem els següents jocs:

1. “Caminante no hay camino”: En aquest joc els alumnes es desplacen per tot l’espai caminant, però el mestre dirà com han de fer-ho. Per exemple: caminar com coixos, caminar com persones velles, caminar com carrancs… En cas de tindre alumnat amb mobilitat reduïda, aquesta activitat no es podria adaptar i tal vegada hauria de ser eliminada de l’Unitat Didàctica i fer un altra activitat alternativa. En cas de ser alumnat cec, l’activitat es podrà fer per parelles; si hi ha algun xiquet lessionat, en cas de ser del braç, encara podria imitar la manera de caminar, però en cas de lessionar-se la cama, no es podria dur a terme. Les possibles adaptacions per a xiquets immigrants serien mostrar cartells amb un dibuix del tipus de persona, de l’animal o de lo que siga que tinguen que imitar al caminar, per a que no tingueren problemes con el vocabulari. En el cas de tindre un xiquet amb discapacitat auditiva, es podria realitzar la mateixa adaptació que en el cas dels immigrants.

2. “Estacions”: En aquesta activitat es durà a terme un circuit amb cinc estacions en las que els xiquets hauràn de representar a través del seu cos el que es demane en cada estació. En cas de tindre alumnat amb mobilitat reduïda, aquesta activitat no es podria adaptar i tal vegada hauria de ser eliminada de l’Unitat Didàctica i fer un altra activitat alternativa. En cas de ser alumnat cec, l’activitat es podrà fer per parelles; si hi ha algun xiquet lessionat, ja siga dels braços o les cames, el que es demana en cada estació podria adaptar-se per a tota la classe o per al xiquet lessionat en concret per a que també puga fer-ho. Les possibles adaptacions per a xiquets immigrants serien posar cartells en cada estació amb un dibuix del que hi ha que fer. En el cas de tindre un xiquet amb discapacitat auditiva, es podria realitzar la mateixa adaptació que en el cas dels immigrants.

3. “La meua tia ha vingut del Japó”: Els xiquets es sentaràn en cercle i el primer dirà “La meua tia ha vingut del Japó” i la resa li preguntarà “I qué t’ha portat?” I, amb gestos, tendrà que representar el que l’ha portat, per exemple, un ventall, i tot el grup haurà d’endevinar-ho i imitar-ho. El següent tornarà a dir “La meua tia ha vingut del Japó”. En cas de tindre alumnat amb mobilitat reduïda, aquesta activitat no es podria adaptar i tal vegada hauria de ser eliminada de l’Unitat Didàctica i fer un altra activitat alternativa. En cas de ser alumnat cec, pot representar amb gestos el que vuiga quan siga el seu torn i, a l’hora d’endevinar, es podria narrar-li els gestos que van fent els seus companys; si hi ha algun xiquet amb el braç lessionat, por adaptar la seua representació a la seua condició i, si té les cames lessionades, ja que tots estàn sentats en cercle, pot fer-la activitat perfectament. En quant als xiquets immigrants o amb discapacitat auditiva, no hi hauria cap adaptació especial, encara que en el cas de la discapacitat auditiva seria interessant aprender a dir “I què t’ha portat?” en idioma de signes.

Sessió 2:

“3, 2, 1, acció!”: Distribuïts per l’espai els explicaria una historieta. Els xiquets tindrien que anar representant mitjançant el seu llenguatge corporal allò que el mestre va contant i representant.

Tomàs está a punto de despertar. Abre los ojos lentamente. Parpadeó un par de veces para aclararse la vista. Se sienta en la cama y estira los brazos mientras bosteza. De pronto, recuerda que es el día de Reyes y que va a haber muchos regalos debajo del árbol esperándolo. Se levanta de la cama de un salto y empieza a bailar de felicidad. Busca a sus padres para bajar juntos a ver los regalos.

Baja las escaleras hasta el comedor y se sorprende al ver la cantidad de regalos que hay. Se acerca al árbol e imagina qué pueden ser los regalos, representandolos con su cuerpo. Quizás sea un caballo, un vaquero, unas princesas..

Se sienta en el suelo, se estira para coger uno de los regalos. Mira a la izquierda y después a la derecha, asegurándose de que sus padres no pueden verlo. Con una sonrisa en la cara, abre el regalo...resulta que es un perrito.  Nunca había visto a un perrito tan de cerca. Empieza a imitar al perro y luego juega con él.

En quant a les adaptacions d’aquesta activitat consistirien en aplicar-les a la pròpia historia que relatem, és a dir, adaptar-la a aquelles dificultats que ens trobéssim amb els xiquets. Per exemple, en el cas que hi haguera algun xiquet en cadira de rodes caldria evitar el moment de baixar les escales de la historia o adaptar alguna situació perquè estiguera inclòs al grup.

“Animals en acció”: Dividirem la classe en 4 grups, i cada grup disposarà de dos daus: un que marcarà els números i l’altre serà el dau on apareixen dibuixos d’animals.

Els equips s’enfrontaran dos a dos i el joc consistirà en arribar a alcançar un banderí que es troba equidistant dels dos equips enfrontats, de manera que avançaran imitant l’animal que marque el dau fent el nombre de bots, arrastrons o passos que marque l’altre dau segons l’animal. Si eix el carranc caldrà retrocedir.

El primer equip que arribe al banderí fent una bona imitació dels animals, haurà guanyat la partida. Es fan dues rondes per tal que es puguen intercanviar el dau dels animals, ja que els animals a imitar no són els mateixos en un dau que en l’altre.

Respecte a les adaptacions que podem fer cas que tingueren un xiquet cec, caldria que algun company o el mestre s’encarregara de dir en veu alta el nombre que ix en el dau i també l’animal a imitar. Un xiquet amb discapacitat auditiva no necessitaria cap adaptació.

Tenim en compte que en la nostra classe hi ha immigrants, però en aquest cas no caldria fer cap adaptació i, només si no entengueren la llengua podrien guiar-se per les imatges.

“Gestos”:

Els xiquets es dividiran en equips i hauràn de representar a través de gestos, de mímica, el que posa a les targetes per a que el seu equip ho endevine. En cas de ser alumnat cec, com a mesura, es podria narrar-li els gestos que van fent els seus companys per a que també puga participar en endevinar i, a l’hora d’imitar, se’l pot dir en veu baixa el que posa en la seua targeta; si hi ha algun xiquet amb els braços o cames lessionats, es poden adaptar les targetes a la seua condició. En quant als xiquets immigrants, s’adjuntaria en cada tarjeta una imatge que simbolitzara el que han de representar per a facilitar la comprensió. En el cas dels discapacitats auditius, no hi ha cap adaptació.

Sessió 3:

“Som titelles”: Els alumnes hauran d’imaginar que són titelles mogudes per fils. Comencen ficant-se de peu amb els braços estesos cap amunt. A poc a poc, els van tallant els fils i van caient a terra, deixant caure cadascuna de les articulacions, començant pels canells, colzes, braços, coll, genolls… fins acabar estesos en terra. El professor va fent gestos i els teatralitza per a que l’activitat siga més entretinguda i divertida. També cap la possibilitat que el alumnes fabriquen la seua pròpia titella amb fils i un palet per a moure-la.

Respecte a les adaptacions que faríem en el joc “Som titelles” cas que tinguérem un alumne amb discapacitat visual el professor mentre va fent gestos i teatralitzant-los per tal que els alumnes l’imiten haurà de verbalitzar allò que fa: “Ara despengem els braços com si ens hagueren tallat els fils…” “Ara ens agenollem com si ens hagueren tallat els fils que ens sostenien els genolls…” etc. Cas que decidírem fabricar la titella, podríem fer-ho per parelles per tal que el xiquet cec poguera participar de l’activitat.

Si tenim algun xiquet amb mobilitat reduïda hauríem d’adaptar els moviments de la titella als que el xiquet poguera fer. Si no pot moure algun membre del seu cos, el mestre podria no mencionar-lo. Com es tracta d’expressió corporal, cadascú pot imitar-la a la seua manera. No és necessari copiar els moviments del mestre.

Cas d’immigrants  no caldria fer cap tipus d’adaptació.

Sessió 4:

D’aquesta jornada adaptarem a NEE, el joc dels “Estats canviants” en aquest joc que consisteix a representar fets mitjançant l’expressió corporal que tinguen diferents estats (per exemple un ninot de neu ferm pel fred, que es va derretint en augmentar la calor i que es derreteix completament si persisteix la calor). En cas de tindre alumnat amb mobilitat reduïda tractarem d’ajudar-li amb temàtiques que no requerisquen massa dels membres que aquest alumne/a no pot moure. En cas d’ésser alumnat cec, l’activitat es mantindria amb la vigilància i ajuda per tal que aquesta persona no caiga, i sàpiga moure’s per expressar amb grups, de manera individual amb suport del professorat. Si parlem de persones immigrants, el joc es pot adaptar amb targetes, dibuixos o distribucions per grups que fomenten la total inclusió. En cas de tindre alumnes amb la síndrome d’Asperger  o un autisme significant, ens plantejaríem cancel·lar aquesta activitat i substituir-la per una altra. En cas de ser sord l’alumne o alumna, es farà ús d’imatges, escrits i gestos que faciliten la comprensió.

Sessió 5:

“Assaig general”

Sessió 6:

Representació